Saddam té fam

Avui enceto aquest post en català per recordar els meus dies de Ddbera...
Increïblement, el senyor Hussein, no aquell rei de Jordània que va morir sinó el que va dominar el món iraquià gràcies al favor anglès i francès, míster Saddam Hussein, s'ha posat a fer vaga de fam. Vaig a netejar-me les llàgrimes ara mateix.
Ja està.
Cinc dies fa que l'iraquià està en vaga, no es morirà... Té collons l'home, es dedica a carregar-se un país, envaeix un altre, porta la seva estimada pàtria a la misèria i ara que el pillen li sembla que no l'estan tractant d'una manera justa, i claro, a fer vaga. Ni que fos el Gandhi!

Igualment, mai m'he cregut que aquest sigui el Saddam de veritat, així que des d'aquí advoco perquè la palmi d'una vegada i així als pobres iraquians no els costarà més diners el seu judici.
Igual, amb sort, si se'n va amb les seves set verges a veure Mahoma o Alà o qui collons sigui, els Bush, papi i fill, també palmen de gust... I tres imbècils menys al món.

Seria perfecte, oi?

Fem una poesia?

Saddam té fam

i tampoc vol mam

quin tipus més estrany

això no és un parany

L'Iraq passa molta gana

i la gent va molt marrana

a qui l'importa si hi ha brossa

si el Saddam l'ha feta grossa